La multitud en la historiografia de la revolució francesa : encontres i desencontres – Joan Tafalla
El treball de recerca que el lector té davant dels seus ulls, versa sobre el retrat que els historiadors, alguns polítics i en alguns psicòlegs, sociòlegs i literats han fet de la multitud en la revolució francesa entre 1791 i l’actualitat.
He subtitulat el treball amb la dicotomia Encontres i desencontes per que la relació entre la multitud i els seus narradors no fou mai gaire bona. La por i el despreci a cops gairebé racista, presidiren una part essencial de la producció pel costat dret. Pel costat esquerra, si excloem una minoria d’autors que seguiria la tradició de l’anomenada queue de Robespierre, sovint s’ha jutjat la multitud com a inmadura, mancada de consciència, incapaç de sostenir un projecte autònom, instrument cec de la burgesia, paseiste, utòpicament reaccionària… En fí, en la relació entre la multitud i els intel·lectuals de diversa índole que s’han ocupat d’ella al llarg d’aquests més de doscents anys, hi trobem mes desencontres que encontres. En les planes que el lector està a punt d’encetar, hi trovarà un relat d’alguns aquestes incomprensions, d’aquests desencontres. Tambè, encara que en menor mesura hi podrà trovar l’obra de gent que sí que s’ha sabut acostar i escoltar la multitud. (de la introducción del autor)