Comunicat sobre la manifestació alternativa del 1 de maig a Barcelona

Papers per tothom, Intersindical Alternativa de Catalunya, Comissions de Base i Cordinadora Obera Sindical

La manifestació alternativa de l’1 de maig va comptar amb una ampla participació social que va desbordar les previsions dels organitzadors. Hi van participar sindicats i organitzacions de barri i socials oposades a la política del govern central, a les retallades efectuades pel govern de la Generalitat, però també de l’actitud conciliadora de CC.OO. i UGT que fa poc van firmar amb govern i patronal la retallada negativa de les pensions.

La presència de treballadores, immigrants, aturats, jubilats, famílies amb nens i nenes,… és testimoni del suport social a la convocatòria i del rebuig que desperta l’actitud governamental davant la crisi.

En relació a les declaracions realitzades aquest matí pel Conseller d’Interior, volem manifestar:

Aquesta marxa alternativa del primer de maig, es realitza des de ja fa més de 7 anys i mai havia transcorregut amb enfrontaments com els succeïts ahir. Prenem per sostenir-ho les mateixes declaracions del mateix Conseller: ni el Departament d’Interior ni l’activa Divisió d’Informació van alertar en cap moment que això pogués succeir. Els organitzadors vam ser els primers sorpresos.

Malgrat sigui una obvietat, cal insistir que cap organització sindical ni entitat social comunica legalment una manifestació, donant la cara, sabent que s’han de succeir aquesta mena d’aldarulls i enfrontaments. De fet, a la reunió preparatòria es va acordar que la manifestació seria pacífica. Cal afegir, a més, que els organitzadors ens desmarquen absolutament d’aquests fets i que no hi tenen res a veure: com en anys anteriors, es tractava d’una mobilització social pacífica que aplega sindicats alternatius, moviments socials i col·lectius populars així com, enguany, treballadors de l’ensenyament i la salut pública.

Com a resultat de la pressió i de les brutals càrregues policials, la marxa va quedar trencada al carrer Ganduxer. Però gràcies a la sang freda dels manifestants, el gruix va aconseguir finalitzar la manifestació, com estava prevista i de forma pacífica, davant l’Hospital Clínic, per denunciar les retallades en la sanitat pública. La mateixa nota de premsa dels Mossos d’Esquadra corroborà aquest extrem.

Al·legar que la crema, a cara descoberta, d’un ninot amb un falla d’Artur Mas és constitutiu d’un delicte d’amenaces és una autèntica aberració jurídica, que recorda la polèmica de la crema de fotos del rei. Cada any, en centenars de manifestacions, es cremen símbols o ninots o falles.

Contra el que es diu, pervertint el llenguatge, el servei d’ordre de qualsevol manifestació no té cap potestat jurídica ni atribucions legals per intervenir ni evitar aldarulls d’ordre públic. No és de rebut i es fora de l’actual ordenament jurídic vigent, exigir-ho. I tanmateix, el servei d’ordre va anar informant diversos cops que el caràcter de la marxa era pacífic, obert i social. El servei d’ordre va vetllar en tot moment pel correcte desenvolupament de la marxa, per la integritat física dels participants i per l’exercici del dret fonamental a manifestar-se que van protagonitzar milers de persones.

Anunciar la incoació d’un expedient sancionador als organitzadors de la manifestació –un càstig sense antecedents immediats- és una mostra de feblesa política, i de discurs fàcil per criminalitzar qualsevol expressió de dissidència i un intolerable atac obert i directa al teixit social i crític que no deixarem passar. No es pot atribuir a persones o organitzacions, fets que no han comés ja que és entrar en una perillosíssima deriva autoritària que castiga la gent no pel que fa sinó pel que és. I d’això se’n diu Dret Penal d’Enemic.

Desenes de persones alienes als aldarulls van viure autèntiques escenes de pànic, van resultar ferides o van resultar impactades per les noves i lesives pilotes de goma. La virulència de les càrregues, d’agressions gratuïtes i de les pallisses durant les detencions va deixar una llarga llista de persones ferides que hores d’ara encara comptabilitzem. Aquesta violència policial ens fa témer per la integritat física dels detinguts i exigim el seu immediat passi a disposició judicial.

Cal assenyalar, com s’ha acreditat en nombroses cròniques periodístiques, que la càrrega policial al carrer Ganduxer va arrencar quan diversos joves a cara descoberta van provar de treure el peu d’un manifestant que havia quedat atrapat sota un container que els furgons dels mossos d’esquadra empenyien.

L’actitud dels agents de paisà va tornar a ser, malauradament, reiteradament provocativa i xulesca, amb cops i agressions amb porres extensibles injustificades i injustificables. Els agents van ser detectats des de primera hora en el si de la mobilització i van arribar a participar dels aldarulls. Finalitzada la manifestació, les càrregues van prosseguir en una autèntica cacera indiscriminada dels manifestants no implicats en els aldarulls.

Finalment, cal reprovar obertament i amb contundència que un Conseller d’Interior anunciï que “s’arribarà fins on permet la llei i una mica més enllà”. El conseller d’Interior ha de garantir els drets fonamentals, no violar-los. Les seves paraules només poden traduir-se com l’anunci d’un període difícil per als drets civils, intensiva en abusos de poder i que ens retrocedirà a èpoques repressives anteriors.

Les organitzacions convocants:

Papers per tothom, Intersindical Alternativa de Catalunya, Comissions de Base i Cordinadora Obera Sindical