Gramsci i la unitat popular

CALENDARI DEL SEMINARI DE LECTURES GRAMSCIANES
GRAMSCI I LA UNITAT POPULAR (2013)

1.- Dimarts 8 d’octubre. Presentació del seminari Gramsci i la unitat popular. Organització del treball.
2.- Dimarts 15 d’octubre. Línies d’una biografia d’Antonio Gramsci. Joan Tafalla
3.- Dimarts 22 d’octubre. Lectures gramscianes sobre: La revolució russa, la crisi italiana, la crisi del partit socialista i la construcció del partit comunista ( 1917-1926).
4.- Dimarts 29 d’octubre. Lectures gramscianes sobre: Gramsci i els consells obrers.
5.- Dimarts 5 de novembre. Lectures gramscianes sobre: Els Quaderns de la Presó i la línia de la Internacional Comunista.
6.- Dimarts 12 de novembre. Lectures gramscianes sobre: Maquiavel, la política, el Príncep Modern, el jacobinisme, la revolució passiva.
7.- Dimarts 19 de novembre. Seminari: La filosofia de la praxis per Joaquin Miras
8.- Dimarts 26 de de novembre. Lectures gramscianes sobre: Hegemonia, estat integral, societat civil, bloc històric.
9.- Dimarts 3 de desembre. Lectures gramscianes sobre: Classes subalternes, sentit comú, cultura popular. El procés de constitució de les classes socials.
10.- Dimarts 10 de desembre. Lectures gramscianes sobre: La qüestió dels intel·lectuals. Concepte d’ organicitat. El filòsof democràtic.
11.- Dimarts 17 de desembre. Seminari. Presentació dels treballs dels assistents.

Seminari organitzat per la Trobada de nou Barris i pel Casal Popular de Nou Barris Tres Voltes Rebel. Col·labora: Espai Marx.

Més informació sobre el seminari al blog ‘matricola7047‘

 

• SESSIÓ PRELIMINAR. LÍNIES D’UNA BIOGRAFIA D’ANTONIO GRAMSCI

Vint anys en la vida d’Antonio Gramsci (1917-1937)”. Primera part. Xerrada de Joan Tafalla

 

 

• 1ª SESSIÓ. LA REVOLUCIÓ RUSA, LA CRISI ITALIANA, LA CRISI DEL PARTIT SOCIALISTA I LA CONSTRUCCIÓ DEL PARTIT COMUNISTA. FINS EL CONGRÉS DE LIVORNO (1917-1921) 

Descàrrega de textos per a la sessió (PDF).

Textos del dossier:
1.-‘Notes sobre la revolució rusa’ ( Il Grido del popolo, 29 d’abril de 1917)
2.-‘Els maximalistes russos’ ( Il Grido del popolo, 28 de juliol de 1917)
3.-‘La revolució contra “El Capital”’ (Il Grido del popolo, 5 de gener de 1918)
4.-‘Utopia’ ( Avanti, 25 juliol, 1918)
5.-‘Democràcia obrera’ (L’Ordine Nuovo, 21 de juny de 1919)
6.-‘La conquesta de l’Estat’ (L’Ordine Nuovo, 12 de juliol de 1919)
7.-‘El partido y la revolución’ ( L’Ordine Nuovo, 27 de desembre de 1919)
8.-‘Por una renovación del partido socialista’ (L’Ordine Nuovo, 8 maig 1920)
9.-‘El programa de l’Ordine Nuovo’. (L’Ordine Nuovo, 14 y 18 d’agost de 1920)
10.-‘Los partidos y la masa’ (L’Ordine Nuovo diario, 25 de setembre de 1921)

 

 

 

• 2ª SESSIÓ. EL BIENNI ROIG. ELS CONSELLS. L’ORDINE NUOVO ( 1919-1920)

Descàrrega de textos per a la sessió (PDF)

Textos del dossier:
1.- Cronologia gramsciana.
2.- ‘Democràcia obrera’ (L’Ordine Nuovo, 21 de juny 1919).
3.- ‘Als comissaris de secció dels tallers FIAT, centre i patents’ (13 de setembre de 1919)
4.-‘Sindicats i consells I’ ( L’Ordine Nuovo, 11 d’octubre de 1919)
5.- ‘Els sindicats i la dictadura’ ( L’Ordine Nuovo, 25 d’octubre de 1919)
6.-‘Sindicalisme i consells’ ( 8 novembre 1919)
7.-‘L’instrument de treball’ (14 de febrer de 1920)
8.-‘El Consell de fàbrica’ ( L’Ordine Nuovo, 5 de juny de 1920)
9.-‘Sindicats i consells II’ ( L’Ordine Nuovo, 15 de juny 1920)
10.-‘Els moviment del Consells Obrers de Torí’ (Informe enviat el 20 de juliol de 1920 al Comitè executiu de la IC, publicat a L’Ordine Nuovo 14 de març de 1921).
11.-Informe de Gino Olivetti, secretari de la patronal italiana Cofindustria presentada a una assemblea de la patronal celebrada en 1920. Fou publicat íntegrament per L’Ordine Nuovo el 15 de maig del mateix any.

«Per a reunir aquest textos ha calgut d’espigolar en quatre antologies gramscianes diferents:
–Antologia, Prólogo y notas Manuel Sacristán. México, Siglo XXI, 1970. Acaba de ser reeditada per Akal.
–Escritos políticos ( 1917-1933), Buenos Aires, Cuadernos de Pasado y Presente, no 54, 1977
–Partido y revolución, México, Ediciones de Cultura Popular, 1977.
–Debate sobre los consejos de fàbrica, Amb textos del mateix Gramsci, de Amadeo Bordiga, d’Alfonso Leonetti, de Palmiro Togliatti i de la patronal italiana de l’època. Traducció i pròleg de de Francisco Fernández Buey. Barcelona, Anagrama, 1975.
Les tres darreres es poden trobar a Els arbres de Farenheit (seguint l’enllaç).

Text i context:
Abans de llegir cada text, es important consultar la cronologia. La cronologia està extreta de: Antonio Gramsci, Cuadernos de la Cárcel en castellà, edicions Era, México, 1975, pp. 37-67. Aquí sols he reproduït els dos anys del bienni roig (1919-1920) més anterior i el posterior: 1918-1921, per a ajudar a contextualitzar millor.

Important llegir la introducció de Francisco Fernández Buey al llibre: Antonio Gramsci i Amadeo Bordiga, Debate Sobre los consejos de fábrica, Editorial Anagrama, 1975. També la breu introducció d’Alfonso Leonetti que es publica amb el llibre. Alfonso Leonetti ( 1895-1984), fou un dels fundadors del PCI, nascut a Bari, fill d’una família pagesa, participà de jove en les lluites dels pagesos de la Puglia (regió meridional d’Itàlia) pel repartiment de terres. Es traslladà a Torí, on va participar en la secció torinesa del PSI, al costat de Gramsci, Togliatti i Tasca. Escrivia articles a l’Ordine Nuovo i a l’edició torinesa de l’Avanti. Leonetti fou l’editor de la selecció d’articles sobre els consells obrers que FFB, traduí i publicà en castellà el 1975 ( Roma, Giulio Savelli, 1973). Per això, la seva introducció es particularment important. Un cop fundat el PCI l’any1921, Leonetti fou el primer director del diari l’Unità, fundat el 1924, quan Gramsci ja havia substituït a Bordiga en la direcció del PCI. El 1930, i junt amb Pietro Tresso i Paolo Ravazzoli fou expulsat del PCI per recolzar Trotsqui front Stalin. El mes de juny de 1930, el germà de Gramsci, Gennaro el va visitar a la presó de Turi i, entre d’altres coses li explicà aquestes expulsions, que Gramsci desaprova. Exiliat com estava a França, formà part de la corrent bolxevic-leninista del PSF, però en 1938 no s’adherí a la IV Internacional formada aquell any per Trotsqui. participà en la resistència antinazi en aquell país. Tornat a Itàlia després de la guerra, demanà el reingrés al PCI que li fou atorgat l’any 1962. Des de aquesta data es dedicà a escriure treball sobre la història del moviment obrer italià i internacional. Cal destacar les seves memòries Un comunista (1895-1930), editades per Feltrinelli l’any 1977. Els articles assenyalats amb (*) formen part de la selecció de Leonetti. Cal contextualitzar de nou ( 1971) l’opció de Leonetti en publicar aquests i no d’altres articles de Gramsci i de publicar-los en confrontació amb els articles de Bordiga. També cal contextualitzar el treball de FFB presentant aquests articles en un context (1975) en que a Espanya començava el debat sobre la transformació de les comissions obreres en sindicat i en que hi havien organitzacions que s’hi oposaven com la OICE i les Plataformes obreres anticapitalistes». (Notes de lectura de l’organitzador del seminari, Joan Tafalla).

 

 

• 3ª SESSIÓ. EL CONGRÉS DE LIÓ, LA QÜESTIÓ MERIDIONAL, LA DETENCIÓ, LA PROPOSTA D’ASSEMBLEA CONSTITUENT I LA LÍNIA DE LA INTERNACIONAL COMUNISTA

Descàrrega de textos per a la sessió (PDF)

Textos del dossier:
1.- Cronologia
2.- ‘Contra el pesimismo’ ( L’Ordine nuovo, 15 de marzo de 1924)
3.- La situacion italiana y las tareas del PCI ( tesis de Lyon). Només els números que s’assenyalaran.
4.- ‘Al comité central del partido comunista soviético’ ( octubre de 1926)
5.- Algunos temas de la cuestión meridional

«1.- Contextualitzar bé els textos d’aquesta tercera sesssió de lectura és molt important per a comprendre’ls i per a veure el pensament de Gramsci en construcció, a partir de les dures experiències polítiques i socials sofertes després de la derrota del Bienni Roig i de l’ascens del feixisme al poder. En sels textos d’aquesta sessió veurem aflorar alguns dels problemes centrals tractats per Gramsci en els Quaderns de la presó. En veurem els brots per així dir-ho. Mireu la cronologia, relacioneu els principals esdeveniments tant en la política internacional, com en la italiana i en el procés de construcció del partit comunista.
2.- Les Tesis de Lyon no les podem veure senceres en la sessió. Es un document de congrés de partit i els paràgrafs estan numerats. La meva recomanació serà llegir només els paràgrafs: del 4 al 22 i del 35 al 42. De tota manera si teniu temps, abans o després de la sessió, convindrà que llegiu el document sencer.
3.- Sens dubte els dos darrers textos: la carta al comité central del partit comunista soviètic ( octubre de 1926) i Alguns temes de la questió meridional, son molt importants. Seran determinants en l’evolució del pensament de Gramsci i contenen en embrió conceptes centrals del que serà l’elaboració en els Quaderns de Presó. Llegiu-los amb molta atenció i cura. Paga la pena». (Nota de lectura de Joan Tafalla)

Sembla que no es va gravar la sessió.

 

 

• 4ª SESSIÓ. TEXTOS DELS QUADERNS DE LA PRESÓ 13 I 15: MAQUIAVEL, LA POLÍTICA, EL PRÍNCEP MODERN

Descàrrega de textos per a la sessió (PDF)

Textos del dossier:
1.- QP13 § Notes breus sobre la política de Maquiavel
2.- QP 13 § Maquiavel i record del passat de Roma
3.- QP13 § Qüestió de l’ “home col·lectiu” o del “conformisme social”
4.- QP 13 § Sobre realisme i no tenir perspectiva més enllà del nas
5.- QP 13 § Anàlisi de las situacions: relacions de força.
6.- QP 13 § Alguns aspectes teòrics i pràctics de l’ ”economicisme”
7.- QP 13 § Observacions sobre alguns aspectes de l’estructura dels partits polítics en períodes de crisi orgànica
8.- QP 13 § A propòsit de les confrontacions entre els conceptes de guerra de maniobres i de guerra de posicions
9.- QP 13 § El cesarisme.
10.- QP 13 § Sobre el concepte de partit polític.
11.- QP 13 § Sobre la burocràcia
12.- QP 15 § Maquiavel. Elements de política
13.- QP 15 § Maquiavel. El concepte de revolució passiva.
14.- QP 15 § Maquiavel. La relació “revolució passiva-guerra de possicions
15.- QP 15 § Maquiavel. El concepte de revolució passiva.
16.- QP 15 § . Més sobre revolució passiva.
17.- QP 15 § Una de les manifestacions més típiques del pensament sectari
18.- QP 15 § Risorgimento italià. La funció del Piamont en el Risorgimento italià es la d’una “classe dirigent”.
19.- QP 15 § Passat i present. El tema de la revolució passiva com interpretació de l’època del Risorgimento y de tota època complexa de canvis històrics.

«1.- Ha estat difícil triar els textos més significatius d’aquest Quaderns. Segur que també hi ha un nombre de planes superior al temps del que disposem. O sigui, llegiu-los tots a casa i triarem entre tots aquells que ens semblin més important.
2.- Els títols que he posat en a l’índex per a indicar el tema del que tracta cada paràgraf, son en alguns casos els que va posar Gramsci, i en d’altres un breu resum de la primera frase del paràgraf feta per mi.
3.- Podeu observar la llista de conceptes polítics forts que sortiran en aquesta sessió de lectura: el paper del mite en la política, la crítica del concepte sorelià de mite, el partit com a “modern príncep”, la formació d’una voluntat col·lectiva nacional-popular, la reforma moral-intel·lectual, conformisme social, realisme i falta de visió global, la crítica de la proposta de revolució permanent, anàlisi de situacions i relacions de força, economicisme, els partits polítics, guerra de posicions, guerra de moviments, la burocràcia, revolució passiva, el pensament sectari, un territori com a classe dirigent d’un procés de construcció nacional…
4.- O sigui, col·legues, estem entrant en el nucli dels Quaderns, bona lectura, molta atenció, prioritzem els temes principals…» (Nota de lectura de Joan Tafalla)

Sembla que no es va gravar la sessió.

Al blog ‘matricola7047‘, on es van publicar totes aquestes sessions, es recomanava també  llegir dos comentaris de Joaquin Miras al ‘Quadern nº 13’, disponibles en els següents enllaços:

• • Tres notas sobre el Cuaderno 13: sobre la creación de un nuevo ethos; sobre la génesis histórica y sobre 1870 como verdadero final de la Revolución francesa: https://matricola7047.wordpress.com/2013/03/13/trabjando-sobre-el-cuaderno-13/
  • Leyendo el Cuaderno 13: https://matricola7047.wordpress.com/2013/03/08/leyendo-el-cuaderno-13/

 

 

• 5ª SESSIÓ. LA FILOSOFIA DE LA PRAXI

El ponent per a aquesta sessió va ser Joaquín Miras. No sembla que s’incloguessin textos de Gramsci sinò un Pequeño vocabulario para una sesión sobre filosofía de la praxis, així com el text Gramsci para estos tiempos.

Sembla que no es va gravar la sessió.

 

 

• 6ª SESSIÓ. CLASSES SUBALTERNES, SENTIT COMÚ, CULTURA POPULAR. EL PROCÉS DE CONSTITUCIÓ DE LES CLASSES SOCIALS

No es va afegir el dossier de lectures a la nostra biblioteca electrònica, Els Arbres de Fahrenheit, però sí es pot trobar a la plana de ‘matricola7047’: SEMINARI DE LECTURA 6 è. sessió

Textos del dossier:
1.- Capítol 1er. del Manifest del Partit Comunista: “Burgesos i proletaris”.
2.- QC 21. Problemes de la cultura nacional italiana. 1º Literatura popular (1934-1935)
3.- QC 21. § < 1 >Nexo de problemas
4.- QC 21. § < 3 > Los humildes
5.- QC 21. § < 5 > Concepto de “nacional popular
6.- QC 25. Als marges de la història. Història dels grups socials subalterns.
7.- QC 25. § < 1 > Davide Lazaretti
8.- QC 25. § < 2 > Cuestiones metodológicas
9.- QC 25. § < 5 > Cuestiones metodológicas
10.- QC 25. § < 7 > Fuentes indirectas. Las “Utopias” y las llamadas “novelas filosóficas”
11.- QC 25. § < 8 > Cientificismo y consecuencias del bajo romanticismo
12.- QC. 27 Observacions sobre el folklore ( 1935).
13.- QC. 27 § < 1 > Giovanni Crocioni
14.- QC. 27 § < 2 > “Derecho natural” y folklore.
15.- Ernesto de Martino, El folkore progresivo

Bibliografia complementària per ordre cronològic de la primera edició:
-Ernesto de Martino, El mundo mágico, post-faci de Silvia Mancini, Buenos Aires, Libros de la Araucaria, 2004. Primera edición en italiano, 1948.
-Eric J. Hobsbawm, Rebeldes primitivos. Estudio sobre las formas arcaicas de los movimientos sociales en los siglos XIX y XX, Barcelona, Ed. Crítica, 2001. Primera edició en anglès: 1959. -Ernesto de Martino, La tierra del remordimiento, Barcelona, Edicions Bellaterra, 1999. Primera edición en italiano, 1961.
-E.P. Thompson, La formación de la clase obrera en Inglaterra, Barcelona, Ed. Crítica, 1989. Primera edició en anglès, 1963.
-Eric J. Hobsbawm, Bandidos, Barcelona, Ed. Ariel, 1976, Primera edició en anglès: 1969.
-E.P. Thompson, La economía moral de la multitud (publicat per primera vegada a la revista anglesa, Past and Present, nº 50, 1971), in Costumbres en común, Barcelona, Ed. Crítica, 1995. Primera edició de l’antologia en anglès 1995.
-Antonio Gramsci, Arte e folclore, a cura di Antonio Prestipino, Roma Newton Compton Editori, 1976.
-Kate Crehan, Gramsci, cultura y antropología, Barcelona, Edicions Bellaterra, 2004. Primera edició en anglès, 2002.
-Giovanni Mimmo Boninelli, Frammenti indigesti. Temi folclorici negli scritti do Antonio Gramsci, Roma, International Gramsci Society/Carocci editore, 2007.
-Ernesto de Martino, ‘El folkore progresivo’ (1951) in El folkore progresivo y otros ensayos, Edició i presentació de Carles Feixa, Barcelona, UAB/MACBA, 2008.
-Antonio Gramsci, ¿Qué es cultura popular?, Antologia i presentació a càrrec de Justo Serna y d’Anaclet Pons, València, Publicacions de la Universitat de València, 2011.

Sembla que no es va gravar la sessió.

 

No hi ha dades sobre les 3 últimes sessions: ‘Lectures gramscianes sobre: Hegemonia, estat integral, societat civil, bloc històric’; ‘Lectures gramscianes sobre: La qüestió dels intel·lectuals. Concepte d’ organicitat. El filòsof democràtic’, i ‘Presentació dels treballs dels assistents’.