Josep Fontana

Se n’ha anat un home bo, una bona persona. Penso que de les qualitats que Fontana voldria que li atribuïssin, aquesta no hi pot faltar, i potser voldria que fos la primera. És el mateix que ell valorava en primer terme dels altres, per damunt de coincidències i diferències. Però se n’ha anat, a més, un treballador incansable de l’ofici d’historiar; compromès a la vegada amb les persones i amb la història, la qual cosa és més difícil de conciliar del que sembla.