Una tèrbola operació d’imatge
Mercè Ibarz
Reflexions sobre els incidents del 15 de juny al parlament
A qui beneficia?, es preguntaven els antics romans quan en l’àmbit públic es produïa una situació en aparença incontrolada i imprevista. Qui pro quo. L’operació d’arribada en helicòpter del president Mas i bona part del seu govern em sembla tèrbola, fins antidemocràtica. I sens dubte, els ha beneficiat. La Vanguardia diu, en la portada, que no s’havia produït una de tant grossa des del 23-F. Vinga, apa, no faltava sinó: el 15-M, quan justament feia un mes, equiparat als colpistes de Tejero i tutti quanti. Quin gran rèdit, president Mas.
L’operació helicòpter beneficia el sentit de l’ordre públic d’aquest govern, que ha tornat a activar la violència on no hi era, com va fer el passat dia 27 de maig a la plaça de Catalunya. Ho vaig escriure en un article, i ho torno a dir ara. Que m’equivoco? Que els concentrats aquest dimecres davant el Parlament van exercir violència contra diputats i periodistes, verbal i física? Potser sí que m’equivoco, però per estar-ne segura necessitaria que algú m’ho demostrés amb dades a la mà. Voldria saber més d’aquests violents. El periodisme d’investigació és avui imprescindible, en tots els ordres. Demanem transparència a tothom menys, ves per on, al nostre sistema comunicatiu. Qui ens assegura que no hi va haver –que no hi ha— infiltrats entre els concentrats davant el Parlament? Infiltrats que podrien ser de la policia, dels ‘radikals’ violents, d’altres partits…, vagi vostè a saber. Si no ho investiguem, no ho sabem ni ho sabrem.
La primera cosa que va dir Puig en baixar del seu periple aeri victoriós i entrar al Parlament va ser: ‘Veieu, com tenia raó jo el dia 27?’. Només una frase així ja permet sospitar que l’actuació d’alguns dels concentrats li va anar la mar de bé, al govern. I ¿què en diu, el conseller, del fet que se sabia des de feia dies que els concentrats del 15-M s’ubicarien davant del Parlament precisament aquest dimecres?
La matinada del 29 de maig, la gent del 15-M va donar una lliçó d’imaginació política quan amb les mans alçades i formant cadena van desactivar els mossos, que se’n van anar de la plaça de Catalunya enmig d’aplaudiments que dignificaven la seva retirada. En una situació social tan greu com la present, ¿no hauria un govern democràtic—i la seva oposició, per cert que també— d’esforçar-se en fórmules d’imaginació política que evitin la violència, en aquest cas dels concentrats? Si no ho fa, i no ho ha fet, no hi ha res que impedeixi pensar que potser ha provocat d’alguna manera aquesta violència.
