Sobre la unitat d’acció sindical
Josep Bel, Laurentino González
Vivim moments en que la unitat d’acció, concretada en forma de candidatures sindicals conjuntes, és essencial per diverses raons. Alguns sindicats alternatius portem anys d’activitat i constatem que malgrat les nostres lluites no hem estat capaços d’aturar els greus retrocessos socials que pateixen els treballadors i les treballadores, ni hem pogut arravatar la representativitat als sindicats majoritaris.
Hem dut a terme lluites i resistències molt lloables, que han estat un exemple de sindicalisme, però que entenem són encara insuficients. Mai com ara hem tingut tan clar els treballadors i les treballadores que les cúpules dels sindicats majoritaris, no només no han combatut com deurien les agressions en forma de retallades i retrocessos, sinó que en molts cassos han estat partícips de la onada de corrupcions que afecten a moltes de les estructures de poder de l’Estat (parlaments, poder judicial, municipis, diputacions, etc.), cúpules empresarials i bancàries, partits polítics, etc.
Davant d’aquesta situació, ens correspon a tots els sindicats de classe que entenem que la sobirania no ha d’estar delegada i ha de recaure en l’assemblea la creació d’un instrument unitari capaç d’elaborar plataformes reivindicatives i candidatures sindicals unitàries que no divideixin encara més als treballadors i els hi permetin una opció unitària a allò existent. Entenem que la nostra responsabilitat és poder facilitar-los aquesta eina.
No pot ser que les nostres coincidències no vagin més enllà del lament i de la constatació de què cal canviar el model sindical avui majoritari. Aquest missatge pot haver estat útil anys enrere, quan encara no havien sortit a la llum tot tipus de corrupteles en els sindicats majoritaris (cursos de formació, ERE,s, representants als Consells d’Administració de Bancs i Caixes d’estalvis, etc.). En aquests moments, cal donar els passos necessaris per poder articular una alternativa unitària, creïble i eficaç que els faci front. Aquesta és la veritable tasca del sindicalisme alternatiu i de classe; hem de demostrar que no estem per mantenir un quiosquet amb les nostres sigles, sinó per crear una eina que sigui capaç d’afrontar els problemes de la classe obrera actual.
Aquesta tasca ens exigirà humilitat, reflexió, paciència i renuncies a alguns dels nostres postulats en nom de la unitat. Però seran sacrificis necessaris si realment volem revitalitzar les assemblees decisòries a les empreses i la recuperar la democràcia a les empreses: cap acord sense debat previ i sense ratificació dels treballadors i les treballadores. Si volem que els treballadors s’impliquin en les defenses de les reivindicacions caldrà recuperar les assemblees com a centre de la presa de decisions. Els mitjans digitals i les noves tecnologies ens poden ser molt útils, però per a la democràcia la participació a l’assemblea presencial, en viu, és central. Una vegada més, els mètodes que fent servir són tant importants com els continguts d’allò que reivindiquem. El respecte per la diversitat i la seva integració a un projecte comú ha de ser també un aspecte fonamentat de la nostra proposta. La diversitat es pot integrar amb el treball conjunt de tota la classe segmentada en contractes, subcontractes, autònoms, etc, que son del mateix sector o multinacional.
Les divisions ens debiliten davant la patronal, si som capaços de presentar-nos units davant dels treballadors, la proposta podria tenir un efecte multiplicador. A vegades no som prou conscients de la importància que té la suma i de la il·lusió que genera. Ja no podem conformar-nos amb el lament i repetir allò de “fem el que podem, però som petits…”, les organitzacions sindicals no hem nascut per lamentar-nos, sinó per lluitar pels drets dels treballadors i les treballadores. Si part de la nostra limitació està en que som petits, llavors cal que ens unim amb altres petits amb els que compartim els mateixos problemes. Es urgent modificar la llei actual, la LOLS i l’Estatut dels Treballadors, ja què no faciliten la representativitat democràtica d’una persona un vot, ni permeten discutir als sindicats sobre l’organització del treball dins de les empreses. La representativitat no és tan sols el número de delegats, molts cops escollits per la mà de l’amo i d’algun sindicat que s’hi presta. Un 50% dels delegats no estan ni tan sols afiliats. La representativitat no la dona el pacte social per dalt, sinó la gent que s’aplega per fer coses junts, lluitant pels seus drets dins i fora de l’empresa. Hem de recuperar també la unitat als barris i als pobles, fent servir els locals i els casals on practicar la solidaritat de classe, l’ajuda mútua amb els aturats i els precaris, construint una nova cultura, alternativa a l’ individualisme i el consumisme.
El nostre sindicat, és un instrument que posem al servei d’aquesta unitat. Seguirem defensant que siguin les assemblees quines decideixin les plataformes reivindicatives unitàries, les estratègies de lluita unitària i les candidatures electorals unitàries que garanteixin la democràcia als centres de treball. Sempre assegurant la autonomia de cada col·lectiu i organització, però també prioritzant lo unitari. El valor de la unitat és un principi fonamental per a nosaltres i la història ens ho ha demostrat.
Fuente: https://directa.cat/actualitat/sobre-unitat-daccio-sindical
