La International Gramsci Society “en el món gran, terrible i complicat”[1]
1. Prehistòria
L’agost de 1988, en les vespres de la presentació de la pel.lícula de Gianni Amico, Gramci, l’ho visto così, en el festival de Bolonia de l’ Unità, Valentino Gerratana, Joseph A. Buttigieg, Cornel West, Frank Rosengarten i Giorgio Barratta es reunien a Roma per a la constitució d’una International Gramsci Society.
El projecte és el fruit d’una sèrie de trobades que, en el context o al marge de les manifestacions realitzades a Hamburg, Londres, Roma, Urbino, Nova York, entre 1985 i 1987, havien portat a la convicció de que – acabada l’hegemonia italiana i togliattiana en la història de la fortuna de Gramsci- s’havia creat al mateix temps un buit que tenia de ser omplenat i una plenitud, informe però explosiva, a la qual valia la pena dedicar alguna atenció tan organitzativa com teòrica.
La sensació forta, encara que vaga, que acompanaya aquest primers esforços de construcció associativa, és que el pensament de Gramsci, en una barreja feconda d’una orientació clàsica i de vitalitat moderna, forneix a estudiosos de tradicions i de problemàtiques absolutament diverses un terreny de identitats sorprenents i fascinants. Com si a través de Gramsci es poguès realitzar avui la verificació, a nivell planetari, de la veritat profunda del fragment d’ Heràclit: “Els desperts tenen un món únic i comú, pero entre els que dormen cadascú es gira cap a el seu propi món”.
Serán potser els intelectuals d’esquerra, avui, els adormits?
La impresió és que Gramsci ens estimula a “sortir del somni dogmàtic” i a redescobrrir … el món, o – traduint en el nostre context una categoria seva peculiar- a enfrontar la dimensió de una política i d’una cultura “internacional-populars”.
En la trobada gramsciana de l’ Habana en 1987 ( que va donar vida a la primera “asignatura” de estudis gramscians del món) , s’aixecaria una objecció de caràcter polític-cultural en relació al títol en anglès d’una associació, com la nostra, que busca el camí de un “nou internacionalisme”. En l’àpoca de la seva creació, entretant, no havia sorgit el menor dubte: tan fortes eren no sols l’exigència de distanciament en relació a la redundància “italiana” del gramscisme tradicional, però també l’absència de preconceptes, que tornaven quasi natural l’ús – no sense una pinzellada d’ironia- de la llengua mondialment hegemònica en la tentativa de”recomençar amb Gramsci”, el gran crític de l’americanisme.
Aquest és un exemple circunscrit, però significatiu, dels problemes i contradiccions reals que es desprenien i es desprenen objectivament del camí d’una gramsciana Society.
En apèndix als Anals de la trobada organitzada per Domenico Losurdo i Andrea Catone per a el CIPEC[2] de Roma per la tardor de 1987, dedicat a “Gramsci i la crítica de l’americanisme”, fou publicada una carta oberta – “Cap a una International Gramsci Society” – quin apartat inicial val la pena de reproduir integrament.
“Continuar amb Gramsci.
El cinquantenari de la mort d Antonio Gramsci s’ha caracteritzat – potser per primer cop en la historia de seva sort- per una sèrie simultània veritablement impressionant de manifestacions , trobades, iniciatives editorials a gairebé tot el món. No és certament una casualitat que s’hagi iniciat la traducció integral dels Quaderns sigui als Usa o sigui a la URSS. Però allò que sorprén és l’espontaneitat de l’expansió de la presencia de Gramsci a tants països, que sols pot donar testimoni de l’universalitat del seu pensament. És clar que així sorgeix l’exigència de continuar els estudis gramscians, donada també la amplitud i la fuidesa dels contactes i dels lligams que s’estableixen entre els estudiosos de provinença molt diversa en els dps darrers anys.
Com es pot caracteritzar la originalitat i la força de moltes d’aquestes iniciatives?
‘Alliberar Gramsci’, descobrir las seves potencialitats encara no expresades en la seva obra i el seu pensament per a la comprensió i l’anàlisi del present: s’ha evindenciat clarament que l’actualitat singular de Gramsci transcorre en una direcció diferent dels habituals itineraris del gramscisme tradicional.
Antonio Gramsci sorgeix no solament com el gran intelectual i l’original teòric, sino també com dirigent comunista que, en la dramàtica però riquísima condició política i cultural dels anys 20 i 30, sapiguè dibuixar sense constrenyiments ni dreceres un camí de llarg o potser llarguísim, periode per a l’adveniment i el desenvolupament del socialisme. Sota un punt de vista més estrictament teòric, Gramsci tant atent a les particularitats nacionals i regionals, es presenta avui com el primer gran crític marxista de la moderna civilització de masses i un genial interpret del “sistema món”, es a dir, del complexe sistema d’interdependències estructurals que caracteritza en el segle XX el nostre planeta.
Ens fem una pregunta: per què no continuar, més enllà de les festivitats lligades als aniversaris, aquest fèrtil intercanvi d’idees sobre un Gramsci que fa discutir espotàniament i viva en moltes parts del món, sobre un Gramsci que permet traçar una trama comú de conceptes i d’idees, que consegueix promoure un terreny de trobada i comunicació de cultures diverses?
Però com, de quina manera continuar?”[3]
2. Més enllà del 89
La constitució oficial de la IGS va passar entre Roma i Nova Tork, en el periode lligat al colapse de la Unió Soviètica i del “socialisme real”; d’aquell món, en suma, nascut quan Gramsci va viure, treballar i sofrir.
Una etapa important i una trobada internacional sobre “Gramsci en el món”, realitzat a Formia l’octubre de 1989 per iniciativa de la Fundació Institut Gramsci de Roma. És un moment de gran harmonia a la “casa” gramsciana italiana ( sotmesa més tard a innumerables patiments) que deixa un preciòs patrimoni de memòria unitària a la qual és just vinmcular l’esperit amb que va sorgir i encara pretén operar la International Gramsci Society.
“Com, de quina manera continuar amb Gramsci?” – ens preguntàvem fa més de deu anys. La actualitat d’aquesta pregunta demostra el vigor d’un pensament, d’una obra, d’una imatge – la de l’intelectual sard ciutadà del món – que va superar de forma sorprenentment fluida i productiva la tremenda divisòria d’aigües de 1989.
Per què és així, i què comporta això per a les tasques de la IGS?
Hi ha un punt de la carta de 1987, ja citada, que es pot revelar esclaridor en relació a tal pregunta. Un “objectiu” fonamental de la “proposta” de la “associació internacional” és formulat com l’exigència de “recollir tot el material que s’està produint a nivell internacional sobre els estudis i els usos de Gramsci; coloquem aquí costat a costat els termes “usos” i “estudis”, havent verificat, per exemple en els Estats Units i a la Gran Bretanya, que algunes de les més estimulants e innovadores contribucions sobre Gramsci deriven de la utilització de la seva obra i del seu mètode d’anàlisi per a la comprensió i l’aprofundiment dels fenòmens actuals”
Per utilitzar una expressió estimada per Gerratana, aqui està continguda la consciencia de l’herencia de Gramsci, més enllà de la qualitat ideológica esencial del seu pensament- que el lliga a Marx i als clàssics del moviment obrer, de Lenin a Togliatti – està en la lliçó de mètode que ella implica i que arrela la seva força en allò que ell anomenava una “filologia viva”, es a dir, en la voluntat de no negligir mai el nexe entre particular i universal, entre experiencia i “generalització”, entre concret i abstractre, així com entre passat i present, enre espai i temps, entre individu i món.
En aquesta perspectiva la prosa de gramsci, sobria i severa, però no exempta poesia, peculiarísima però sempre possible de traduir, compromesa científicament però sense adscriure’s a cap disciplina, prosa al mateix temps literària i marcadament política, afereix un antídot poderossísim contra el solipsisme de masa del “pensament únic”, una lliçó de metodologia comunicativa, de “filosofia democrática”.
Amb aquest ànim, la aspiració de “promoure, afavorir i coordinar” inciatives d’ “estudi” i d’ “ús” ( no instrumental) del pensament de Gramsci porta al naixement de la IGS – International Gramsci Society.
3. La vida de la IGS
L’ Ordine nuovo – escribia Gramsci en els Quaderni – aspirava a introduir “un americanisme adequat a les mases obreres”. També la IGS reivindica, y practica, un “seu” americanisme, adequat als novíssims “temps moderns”.
John Cammet, el primer president de la IGS –amb el seu preciós personal computer i la seva impersonal, implacable network de centenes i milers de referències bibliogràfiques – , fou qui establí el clima “americà” de la Society.
“Nuestra America” – per a usar una expressió del gran escritor cubà Alejo carpentier – es revela catalitzadora eficaç de els energies difusses i disperses en els diversos països del món. Però “Amèrica” també significa Chile, Cuba, Brasil…i també viu en els cultures “afro-americanes”…d’aquests països i d’aquestes experiències provenen contribucions i impulsos importants en la direcció del nexe, esencial per a una iniciativa de perfil gramscià, entre alta cultura i cultura popular, entre lluites hegemòniques en el cor del desenvolupament i creixement de elements d’autonomia en els grups socials subalterns, entre Sud i Nord del món.
Organ unificador, suport de la xarxa IGS, és des de 1992 la Newsletter que Joseph A. Buttigieg redacta amb meticulositat i passió; ell, en la condició de maltès-americà, junt amb John Cammet i l’italianista Frank Rosengarten, contribueix, des de América del Nort, a modelar una pedra esencial del mosaic geocultural de l’associació.
Ben aviat també s’evidencien en la IGS el “caràcter” japonés, o australià, o sud-africà, o palestí o israelià…
Més complexe, en el sentit d’una relació més difícil entre el moment nacional, o continental i l’horitzon planetari, i el “caràcter” expressat pels intelectuals gramscians dels diversos països europeus, predestinats , malgrat tot, a la tasca ineludible d’oferir una contribució al creixement necesari d’una esquerra europea.
Des de el principi aquest “discurs” es trova amb la “qüestió” Orient-Occident. Estudiosos, com la soviètica i després rusa Irina Grigorieva o l’hongarès Tibor Szabo, ens adverteixen de la necessitat de dibuixar, amb el compàs gramscià, el mapa cultural i polític d’una nova europa, capaç d’interpretar en sentit progressiu i obert la seva tradició, els seus límits, les seves relacions amb el món.
4. De Nàpols a Rio
El 1995, amb la contribució de personalitats respectades com Valentino Gerratana i Aldo Tortorella, de estudiosos més joves e inclús molt joves, com Guido Liguori, Domenico Jervolino i Serena Di Giacinto, va neixer la IGS-Itàlia, que es va valdre per a la seva constitució de la preciosa hospitalitat de la ciutat de Nàpols i de l’ Institut Italià per a els Estudis Filosòfics.
En el Palazzo Serra di Casano, seu prestigiosa de Institut Italià per a els Estudis Filosòfics, es desenvolupà el decembre de 1996, no sols el congrès de fundació de la IGS-Itàlia sino també, l’octubre de 1997, el primer encontre-congrès “mundial” de la IGS, quines intervencions principals i quin registre integral seran publicats en llibre.
1998 es revela un any, per així dir-ho, de reflexió però també d’expansió per a la IGS. Des de el Japó, on es va donar amb la presencia d’un nombrós públic el seminari de Kioto, fins el Brasil, on després del seminari de Juiz de Fora es va donar la creació de la plana Web “Gramsci e o Brasil” – per a citar només alguns exemples- s’aprofondeix la dimensió articulada i internacional de la Society . D’altra banda, després de l’experiència de Nàpols – que mostrà i demostrà el valor gramscianament imprescindible de “estar junts”, com a font de coneixement i de creativitat de un “pensador colectiu”, per més que estigui encara lluny en l’horitzó de la historia- la International Gramsci Society estudia les formes de consolidació del seu caràcter “associatiu”. El comité director de la IGS, que es va reunir el més de maig de 1998 a Paris en ocassió de les manifestacions pels cent cinquanta anys del Manifest del partit comunista, analitzà projectes en vies d’elaboració per 1999, com el seminari sobre “Gramsci i Marx” que la IGS-Italià, per proposta de Giuseppe Petronio, organitzarà a Triestre, com una iniciativa transnacional sobre “Gramsci i en sentit comú europeu”. A més d’això, assumí una decissió important i difícil: la convocatòria a Rio de Janeiro, pel setembre del 2000, del segón encontre-congrès de la IGS en torn al tema “Llegir Gramsci, llegir la realitat”.
“Gramsci i el Brasil”, i també tota la IGS, té per això davant de seu un intens camí per a recòrrer. La recent experiència parisina- que en relació al Manifest sapiguè restituir, per a usar l’expressió de Fortini, una “memòria viva”- ensenya que el secret de l’èxit està avui en l’organització telemàtica d’un “congrès virtual permanent” com a premisa i preparació de la trobada real. Siguin ben-vinguts, doncs, esforços seriosos i generosos per a incrementar la quantitat i la qualitat de les planes web de la IGS.
5. Informacions generals
La International Gramsci Society té la seu a Roma ( també seu de la IGS-Itàlia) i a Notre Dame, a Indiana, on es redacta la Newsletter anual.
El Comité director de la IGS està presidit per Valentino Gerratana ( mort l’any 2000). Vicepresidents són Giorgio Baratta, Carlos Nelson Coutinho ( Brasil), Alastair Davidson ( Autralia), Iroshi Matsuda ( Japó), Frank Rosengarten ( EUA). Joseph Buttigieg és el secretari.
La Igs disposa de la plana Web
Per a ésser soci de la IGS i poder així rebre la Newsletter, es precís enviar 30 dòlars, anualment, a una de les dues direccions següents:
Joseph A. Buttigieg
Dept. Of English- Univ. of Notre Dame
Notre dame, IN, 46556 –USA
E-mail: joseph.a.buttigieg.1@pop.nd.edu
Igs-Itàlia
Via della Consulta, 50
00184 Roma Italia
E-mail: sole@inroma.roma.it
Traducció: Joan Tafalla
Annex:
Altres planes Web relacionades amb Gramsci
Istituto Italiano per gli Studi Filosofici
rArchivio audiovisivo del movimento operaio e democratico
Via F. S. Sprovieri, 14 – 00152 Roma – Tel. 06/5896698 – 5896508 Fax 06/58331365
e-mail: aamod@tin.itch
Instituto Gramsci de Roma
Gramsci e o Brasil
http://www.artnet.com.br/gramsci
International Gramsci Society
http://www.italnet.nd.edu/gramsci/
International Gramsci Society- Italia.
Gramsci Links Archive
http://www.cruznet.net/~marcus/gramsci-links.html
Catédra Libre Antonio Gramsci
http://www.geocities.com/catedragramsci/
[1] Aquest article, extret de la plana web “Gramsci i el Brasil” fou escrit l’any 1998. Per tant, hi ha algunes informacions que cal actualitzar. Així ho em fet en tots els casos que em pogut fer-ho. El seu interés consisteix en el fet d’informar d’una iniciativa internacional desconeguda a Catalunya i a l’Estat Espanyol que considerem de gran interès difondre (Nota del traductor).
[2] CIPEC: Centro di Iniziativa Politica e Culturale di Roma (Nota del traductor).
[3] Giorgio Baratta i Andrea Catone, “Modern Time. Gramsci e la critica all’americanismo” Ed. Diffusioni 84, Milano 1989. Espai Marx disposa d’una còpia d’aquestes actes, disponible per a consulta. Escriure al web master. (Nota del traductor).
