Bon any nou, Dr. Morín!

Jaume Reixach

Tot avortament és un trauma per a les dones que prenen aquesta dolorosa decisió. Una dona no avorta com qui va a fer-se una cirurgia estètica per arranjar-se el nas o els pits. Tota dona que avorta passa per una torturada reflexió prèvia i les seqüeles psicològiques d’aquesta operació l’acompanyaran durant molts anys.

En la majoria dels casos, els avortaments els induïm els propis homes. Bé sigui per la nostra manca de control i egoïsme a l’hora d’ejacular o per no adoptar senzilles mesures anticonceptives, com ara el preservatiu. També, de manera indirecta, quan no volem assumir la paternitat del fetus que hem engendrat, quan pressionem dialècticament perquè la parella avorti o quan deixem a l’estacada la dona embarassada.

Més enllà de la societat masculina, més enllà de les lleis dels homes, només la dona està en possessió del misteri de la vida i, des d’aquesta constatació, només la dona pot avaluar de manera íntima i responsable si el fill que ha de portar al món tindrà la possibilitat de néixer en condicions familiars i materials favorables. L’avortament no és un acte d’egoïsme, és un tràgic acte d’amor envers la covardia o la maldat del pare del nonat.

La dona té el dret a decidir quan i amb qui tindrà un fill. Negar aquest dret equival a acceptar el determinisme com a moral de vida en el món: d’acord amb aquest principi, les malalties no s’haurien de curar, no hauríem de prevenir ni mitigar les catàstrofes naturals i ni la civilització ni la cultura no existirien.

Des de fa un mes, el doctor Carlos Morín, la seva dona, María Luisa D.S., i la treballadora Virtudes S.V. estan a la presó acusats d’”avortament il·legal, associació il·lícita, intrusisme i falsedat documental”. La jutgessa Elisabet Castelló, que instrueix la denúncia interposada per l’entitat ultracatòlica E-Cristians, també ha enviat a la presó, fa deu dies, dos psiquiatres que col·laboraven amb les clíniques avortistes del Dr. Morín. Altres vuit professionals (metges, psicòlegs, infermeres…) de la mateixa organització resten en llibertat sota fiança.

“Bèstia negra” de diverses associacions integristes i d’extremadreta, el Dr. Morín és objecte d’una implacable persecució des de fa anys. El seu “pecat”: haver-se convertit en un referent de qualitat i confiança per a les dones d’aquí i d’arreu del món que han de passar pel difícil tràngol d’avortar. En aquesta campanya contra el Dr. Morín ha estat cabdal el paper d’alguns mitjans de comunicació marcadament de dretes, com ara el “Sunday Telegraph” britànic o la TV pública danesa. En el linxament mediàtic del Dr. Morín i la seva xarxa de clíniques avortistes ha excel·lit també “La Vanguardia”, que li ha dedicat portades i planes dignes de la “premsa groga” més sensacionalista.

Del Dr. Morín se n’han dit un munt de burrades, presentant-lo com un “serial killer” d’infants o com una mena de sàdic Mr. Hyde. També se li han adjudicat unes màquines trinxadores de fetus i nadons morts que la Guàrdia Civil no ha localitzat en cap de les seves clíniques escorcollades. Des de fa anys, la conselleria de Salut de la Generalitat practica inspeccions regulars a les clíniques avortistes de Catalunya i, més enllà d’algunes anomalies administratives, mai s’ha detectat cap “castell del terror”.

És cert que en algun centre del Dr. Morín s’han practicat avortaments que superen el termini de dotze setmanes que fixa la llei espanyola. Però són casos comptats i sempre per donar resposta a l’angoixa extrema i a la fèrria determinació de la dona embarassada. En un país on el director general de Trànsit ha estat enxampat extralimitant-se de la velocitat màxima permesa, quin sentit té que s’empresoni cinc metges i treballadors d’unes clíniques avortistes legals? Si tothom a l’Estat espanyol que no compleix la llei al peu de la lletra ha de pagar-ho amb la presó, ja podem anar preparant camps de concentració.

A banda dels grups integristes i dels mitjans de comunicació que els hi són afins, en aquest desgraciat afer hi té un paper molt rellevant la jutgessa instructora del cas, Elisabet Castelló. Hom diria que aquesta magistrada ha perdut els papers. La seva “investigació” ha fet que centenars de dones que han avortat a les clíniques del Dr. Morín s’hagin vist en el tràngol d’haver de prestar declaració judicial. S’adona la jutgessa Castelló del dolor innecessari que està causant en dones que han passat per la tragèdia d’avortar, tractant-les com si fossin (presumptes) delinqüents?

Espero que en les pròximes setmanes, algú posi seny i enteniment en aquest desori judicial i que el Dr. Morín i els seus col·laboradors puguin sortir en llibertat. Mentrestant, bon any nou, Dr. Morín!

Publicat: http://www.eldebat.cat/