Debat: Democràcia directa vs. Democràcia representativa
Per al debat suggerim la lectura prèvia del text de Castoriadis “Imaginario político griego y moderno”, recollit a El ascenso de la insignificancia (Cátedra, València, 1998); és igualment consultable a https://espai-marx.net/ca?id=7768.
Per bé que es tracta d´un breu assaig corresponent a una conferència donada l´any 1990, constitueix, però, una mostra bastant representativa de la insistència amb la qual el filòsof greco-francès desitjava atreure l´atenció sobre la capacitat d´innovació (creació) política que els grecs van desplegar al llarg del període iniciat a partir de la denominada Època Arcaica (ss. VIII, VII i VI) i que culminà al s. V (“Segle de Pèricles”), així com també sobre la particular importància que posseeix el “germen” grec per a qualsevol reflexió actual sobre la problemàtica democràtica, encara hegemonitzada per la, en expressió del propi Castoriadis,“metafísica de la representació”.
Posar en relació, o tractar de contrastar, aquesta “metafísica” amb la democràcia directa practicada en algunes poleis gregues de l´Antiguitat és una de les característiques més singulars de l´aportació castoriadiana a la filosofia política contemporània. Als enllaços següents es poden trobar un parell de textos del mateix autor on queden desenvolupats amb major detall alguns dels aspectes abordats a “Imaginari polític grec antic i modern”:
- La democracia como procedimiento y como régimen: https://espai-marx.net/ca?id=7654
- El pueblo por oposición a los expertos (publicat el 21/11/2010): https://espai-marx.net/ca?id=6058 (Ampli fragment de “La polis griega y la creación de la democracia”, íntegrament disponible a https://espai-marx.net/ca?id=6793)
D´entre l´abundosa bibliografia de Castoriadis sobre la qüestió democràtica traduïda al castellà (en versió catalana només hi ha algun text dispers) és igualment recomanable el petit volum:
-C. Castoriadis, Democracia y relativismo. Debate con el MAUSS. Introducció de Jean-Louis Prat. Edit. Trotta, Madrid, 2007
No creiem necessari procedir a fer un compendi de les idees que els lectors i lectores trobaran en el text proposat a lectura, text que il.lustra de forma ben explícita l´al.ludit propòsit d´establir ponts de relació i contrast. Amb tot, potser no sigui balder destacar un parell o tres dels eixos al voltant dels quals s´articula el pensament de Castoriadis en relació a aquesta temàtica específica. Heus-los aquí:
-Heteronomia/Autonomia. Societat heterònoma: societat en la què el nomos, la llei, la institució, ens és donada per un “altre” (heteros). En la majoria dels casos, la creació de la institució –de la llei- és atribuida a una instància extra-social que escapa al poder i a l´acció dels homes: Déu, els ancenstres, la Natura, la Raó o la Història. Societat autònoma: societat en la què decidir no és decidir qui ha de decidir per tu; els individus que prenen les decisions són els mateixos sobre els què recauen aquestes decisions. Una societat autònoma assegura la participació política de tots els ciutadans en totes aquelles decisions que afecten els assumptes comuns (isonomia). Cal subratllar el paper cabdal de la paideia en la formació d´individus que contemplen i estimen la llibertat i la igualtat com a valors indestriables i, per tant, recíprocament implicats.
-La “ruptura” grega, en allò que té d´original aspiració a instituir noves formes d´autonomia política, serà perllongada i ampliada considerablement en diferents etapes històriques: Baixa Edat Mitjana (proto-burgesia), Renaixement, Revolució americana, Revolució francesa, moviment obrer, La Commune, Sòviets a Rússia,1905, 1917, Espanya, 1936-1937, Hongria, 1956…
-Els episodis esmentats configuren una seqüència social-històrica -no teleològica-, la dinàmica de la qual ha tingut com a protagonista un “col.lectiu anònim” amb capacitat i voluntat –i desig- de constituir-se en subjecte de transformació.
Abans de concloure potser convindria deturar-se un moment en el retret d´hel.lenocentrisme del què ha estat sovint objecte Castoriadis pel que fa a la visió de la democràcia grega . És erroni, quan no francament absurd, interpretar que en els seus treballs d´elucidació teòrica l´antigor atanesa sigui presentada com l´alfa i omega de tota reflexió política. Ans al contrari, en no poques ocasions ha assenyalat explícitament alguns dels factors limitatius que impideixen magnificar-ne l´abast. “Cal anar més lluny que els grecs (i que els Moderns)”, afirma a “Imaginari polític grec i modern”.
En un altre text, assenyala: “Simplement: tots aquells que creuen que m´inspiro exclusivament o essencialment en la història de l´antiguitat, no m´han llegit. La meva reflexió no va començar amb la democràcia atanesa (…), sinó amb el moviment obrer contemporani.” I precisa: “No hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar. Mai no he convertit els atenesos en un model ni he dit que després d´ells no hi hagi hagut res d´important des d´un punt de vista polític. L´Europa moderna es va crear com Europa moderna; va prendre dels grecs allò que va voler y va poder prendre, recreant-lo constantment en funció sobretot del seu propi imaginari; però també ha anat molt més lluny, en particular pel que fa a la universalitat, i això en una infinitat d´àmbits (…). Ens importa Grècia perquè allà aparagueren formes que ens fan o poden fer reflexionar i que principalment mostren, en el pla del polític, la possibilitat i realització de certes formes democràtiques en l´exercici del poder (…).”
Esperem que el debat que pugui sorgir a partir del text i del seu autor (“a partir”: proposats ambdós, doncs, com a punts de sortida més que no pas com a referents d´exclusiva focalització) contribuexi a dotar-nos de més instruments de reflexió sobre una qüestió que ja no pot ser objecte tan sols d´excloents disquisions acadèmiques. Es tracta d´una realitat que interroga de forma massiva i amb creixent urgència tota persona identificada amb el projecte emancipatori i que, per tant, exigeix ser abordada des d´una perspectiva praxeològica el més afranquida possible tant de la confusió d´idees i creences dominant com dels mals plantejaments que només poden conduir a l´obtenció de males respostes.
