Petita nota (amb polèmica temperada) sobre el «centralisme» jacobí

Joan Tafalla

Zero a l’esquerra

La cultura hegemònica dins del moviment independentista usa el concepte de jacobinisme com a sinònim de ferri centralisme i de violència i dictadura d’una minoria decidida sobre la majoria.

Aquest mite no es correspon pas ni gens ni mica amb la recerca historiogràfica moderna i honesta. A França, el centralisme, que ensorrava les seves arrels en la cultura política del despotisme il·lustrat propi dels Borbons, fou imposat després de Thermidor, precisament després de l’esclafament i de la il·legalització del jacobins. El centralisme s’accentuà durant el primer imperi. Es consolidà en l’etapa de la Restauració borbònica i posteriorment en el segon imperi. Se li donà un tint “democràtic” durant la tercera, la quarta i la cinquena repúbliques.

Al mite del centralisme jacobí se li afegeix la mentida de que el jacobinisme seria un estatisme exacerbat. Es tracta d’un ítem polèmic que serveix als interessos dels vells i dels nous liberalismeS i llibertarisme. Les fronteres antre ambdues cultures polítiques corrents és tènue. Tant tènue que el tràfec des de el llibertarisme al liberalisme és constant. Vegi’s per posar un exemple que no és anecdòtic, el cas de Daniel Cohn-Bendit. Un cas que és tota una categoria.

Així doncs aquest mantra del centralisme jacobí és, únicament, un ítem útil en la polèmica política, en un país on la ignorància popular en qüestió de història és oceànica. També ho és la ignorància dels membres de la nova casta política com de la vella. I per suposat la dels opinadors, tertulians i creadors de la opinió publicada, que no pública. Com tants ítems usats i abusats en aquest terreny és reductiu, incert i demagògic. O sigui, és mentida.

Per exemple, en el comble del ridícul es diu: “L’estat jacobí construït pel franquisme”. O es diu: “El jacobinisme de Rajoy” o “ d’Aznar” o “de Felipe González”. I qui ho fa no se sol posar vermell de vergonya pel fet de pronunciar estupideses d’aquest tamany. Ben al contrari les pronuncia o les escriu amb la fàtua autosuficiència de l’ignorant.

L’acceptació i l’ús per part de l’esquerra independentista d’aquesta falòrnia suposadament culta és una mostra d’incultura. I també de l’hegemonia cultural de la dreta dins d’aquest moviment. A determinats companys d’aquesta esquerra els convindria una mica més de modèstia i un mica més d’estudi. També els caldria entendre que una aliança amb la classe antagònica (possible o inclús necessària en determinades circumstàncies) sols es pot fer sobre la base d’una completa autonomia cultural. Sols es pot fer combatent en tot lloc i moment una lluita ideològica i cultural per a l’hegemonia. En cas contrari, si s’adopta acríticament el vocabulari que ens imposa l’hegemonia de la classe antagònica es corre el seriós perill de ser absorbits i usats per la classe antagònica i de, sense adonar-se acabant essent cooptats i transformats en el marc d’una revolució passiva. Es corre el perill de fer de mosques cotxeres.

Pel que fa a un molt determinat sector de l’esquerra no independentista, el seu ús i adopció de la falsa idea del “jacobinisme centralista” com a signe d’identitat propi i com a sinònim de democràcia i de republicanisme per part de l’esquerra anti-independentista, a tot allò que he dit més amunt sobre el companys independentistes, només afegeixo que la seva postura és francament contrària a les idees que Marx, Engels, Lenin o Gramsci sostenien sobre el jacobinisme. En un joc de miralls, amb l’esquerra independentista, aquesta visió del jacobinisme que suposen centralista i estatalista es una prova del seu combregar amb el nacionalisme d’estat i, allò que és més curiós amb un dels dogmes del nacionalisme del proto-estat català. Un indici de la seva supeditació a la classe antagònica. En cap cas l’adopció irreflexiva d’aquesta falòrnia anti-històrica i anti democràtica servirà per a combatre a favor de la unió lliure dels pobles i de l’internacionalisme. En aquest cas es corre el perill de fer de mosques colloneres.

Jo, pobre zero a l’esquerra llegeixo, observo i finalment concloc que mai la cultura política de les mosques cotxeres ni tampoc la de les mosques colloneres han servit per a combatre a favor de l’hegemonia de les classes subalternes.