Entrevista amb Josep Pàmies

Josep Pàmies. Membre d’Assemblea Pagesa de Catalunya

 

«La FAO reconeix que amb agricultura ecològica no hi hauria fam al món»

El camp s’esgota, davant el cultiu intensiu i l’ús indiscriminat d’agents químico-genètics que modifiquen l’estructura natural de les plantes. Els governs del Partit Popular, a Espanya, i de CiU, a Catalunya, van declarar oberta la veda per a la introducció de transgènics, decisió aquesta que ha suposat el principi de la fi per a la pagesia tradicional, i ha posat en perill diverses varietats agrícoles autòctones. Josep Pàmies, un pagès ‘conscient’ que comença a ser tan conegut com José Bové a França, és un dels que més batalla per a denunciar aquesta realitat del camp. El seu activisme l’ha portat a tenir problemes amb les autoritats, i el passat mes de juny va ser sentenciat a pagar 22.000 euros de sanció a un agent de seguretat que el va acusar de lesions, durant una manifestació duta a terme el 2003. Aquest contratemps, però, no desanima Pàmies a seguir treballant per millorar l’estat del camp, tant a nivell local, com estatal i mundial. Ni posa fre als seus amplis coneixements sobre plantes i cultius ecològics, que ja comencen a tenir ressó entre els cuiners més afamats del país i poden interessar a molta gent que pateix diabetis o hipertensió.

Quina és la darrera hora de la sentència?
He plantejat un recurs davant la multa que se m’ha imposat, perquè la persona afectada no pot aportar proves. Se m’acusa d’un delicte d’agressió i de falta lleu per provocar una lesió amb 350 dies de baixa per la víctima. Però jo li dic que no hi va haver violència de cap tipus. Ens manifestavem, i hi havien nens, quina violència hi podia haver? La lesió de l’agent era anterior a la del dia dels fets, i no li vaig causar jo. Sóc optimista, perquè si ja se m’ha commutat la pena de presó, se’m perdonarà aquesta suma de diners, que a més no puc pagar.

Creu, doncs, que hi ha una persecució contra la seva persona?
Hi ha intenció d’escapçar aquests moviments antitransgènics, perquè hi ha molts interessos econòmics i l’Administració calla. A Catalunya i Espanya s’està duent a terme un desastre tant gran, que no hi ha un sol pagès que s’atreveixi a cultivar panís ecològic. El que consumeixen les nostres bèsties ha de venir de fora. Tot això requereix respostes.

Per què creu que s’est&an; utilitzant aquests panissos, com el BT76, per exemple?
El BT 76 està prohibit des del desembre de 2004 perquè provocava resistència als antibiòtics, en els humans. Però el desordre que hi ha a Catalunya és tan gran que la varietat autòctona de panís ha quedat contaminada per la transgènica BT 76, prohibida dos anys enrera! Políticament, en qualsevol país democràtic passaria alguna cosa, però aquí no passa res.

A què creu que es deu aquesta transigència
Els governs anteriors a aquest han fet una aposta per les grans empreses agrícoles, i els actuals no es volen complicar la vida i acaben dient “fem ho tot transgènic”. Encara que sigui tòxic tant els fa. Els interessos que defensa la Conselleria d’Agricultura son els de l’agroindustria, que creu que amb la transgènia obtindran més rendiment econòmic, tot i que tampoc és cert perquè fa dos anys, en un camp d’experimentació de Gerri, es va demostrar que les varietats més rendibles eren les no transgèniques, és a dir les naturals.

Existeix investigació a Catalunya?
No, perquè els projectes d’investigació els financien, en bona part, les mateixes multinacionals que contaminen els panissos. No té sentit. El que cal és dur a terme una investigació totalment pública.

Amb quins productes hi ha transgènia a Catalunya i Espanya?
Amb les patates, les taronges i algunes hortícoles. Estem nerviosos, perquè si això no es para, dintre de pocs anys no hi haurà més agricultura familiar, s’acabaran les economies rurals, i tot s’especialitzarà i industrialitzarà. Cal buscar quelcom com el que hi ha a la Toscana o al Piamont, a Itàlia, on s’ha fet un rebuig total als transgènics i busquen donar valor afegit als productes autòctons, i crear genètica pròpia allunyada dels interessos de les multinacionals, com ara Monsanto o Syngenta, multinacional de Suïssa que no pot operar al seu propi país, que ha prohibit aquesta mena de cultius! El camí és, doncs, tornar cap a una agricultura de qualitat, amb productes de bon sabor, que fixin la pagesia en el territori, crein riquesa pel país. Llavors no caldria pagar royalties. Però enlloc d’això prima el menjar ‘porqueria’ sense gust, i es ven l’agricultura al millor postor. Aquesta realitat suposa que la pagesia, com a tal, desaparegui.

L’agricultura agressiva, a més d’efectes econòmics incerts, té també riscos pel medi ambient i la salut?
Quan hi ha dubtes sobre la salut, cal parar la maquinària i investigar més. Investigació al 100% pública i imparcial. Una investigació russa va alimentar cries de rata amb soja transgènica de Monsanto i el 50% va morir. En canvi, cap de les que van ser alimentades amb soja normal va morir. Les universitats i càtedres de Medicina de han d’implicar-s’hi més, fer com L’Institut Pasteur de França, que fa poc va alertar dels efectes del BT 176.

Pot especificar una mica més sobre aquesta investigació russa?
Sí, va ser un experiment fet per la doctora Irina Ermakova. Va fer tres grups de rates. Un alimentat per soja transgènica, una altra amb soja normal i una tercera que va rebre altres aliments. De les del primer grup, van morir la meitat i l’altre meitat va patir malformacions irreversibles. Una investigadora que descobreix això i diu que la culpa és de Monsanto ja és prou important com perquè la Conselleria d’Agricultura alerti les dones, que avui en dia mengen molta soja, per exemple. És, per tant, escandalós que a Espanya no tant sols no s’investigui sinó que si la soja MON 810 s’hagués d’aprovar amb les normes actuals, no s’aprovaria! I se segueix cultivant! És tant gros el que passa que l’única explicació que li veig són que els interessos econòmics que pressionen o corrompen els nostres polítics.

D’això hi ha alguna evidència, públicament coneguda?
Se’n parla, però jo, és clar, no ho puc provar. Però qualsevol persona que tingui sentiments i vegi aquestes investigacions parcials, que vegi com s’està morint l’agricultura perquè s’entra en un model industrial on quatre empreses s’ho reparteixen tot, que vegi aquest monocultiu a Catalunya, tan rica en diversitat, en fruites, veurà clar que o bé són hi ha molta incompetència o bé la mala fe és la que mou els fils.

Té algun contacte amb José Bové?
Amb ell directament no he parlat mai, tot i que sí amb la seva organització Voie Paysanne, i és possible que tractem de coordinar-nos a nivell europeu. Conec a Vandana Shiva, gran defensora de la pagesia de la India, on 20.000 pagesos moren cada any perquè l’arròs transgènic els ha contaminat totes les llavors, que ja no poden reproduir. Aquests pagesos indis, al no poder alimentar els seus fills, se suïciden bevent la pròpia risina de Monsanto. Aquí hem de lluitar per a ajudar aquelles pagesies que encara estan; pitjor que la nostra. També tinc relació amb Pere Casaldàliga, que està reportant els problemes de l’Amazònia on els pagesos es veuen obligats a abandonar els seus cultius tradicionals per a afavorir interessos extensius i industrials.

El que vostè proposa és un canvi complet de model
Tard o d’hora l’agricultura industrial s’acabarà. Abans, jo creia en els herbicides i els pesticides. Però la truita s’ha girat i ara ja no s’explica res sobre el cicle de les plantes o dels animals, és com si a les facultats de Medecina no s’ensenyés res sobre l’ésser humà. Hi ha tant a fer amb relació a l’economia agrícola que no es pot deixar de banda el propi potencial de les plantes, del animals i de l’economia pagesa. Però els interessos de les farmacèutiques i les químiques primen per sobre de tot això.

Creu qu cal aturar l’enorme èxode rural que hi ha al món, que no quedi tant buit el camp?
Què hi fa tanta gent amuntegada a la ciutat, poguent viure decentment al camp, fent productes de qualitat? Avui en dia, amb la tecnologia que hi ha i la riquesa que pot arribar a produir la terra, seria totalment possible que la gent s’arrelés al camp il treballés el territori, sense subvencions, vivint de la seva pròpia producció, no del que certes grans multinacionals demanessin que es produïs. Avui en dia hi ha els mitjans perquè tothom, a tot arreu, pogui menjar amb productes sans. El futur és aquest i aquí i , per tant, hem d’anar cap a un canvi de model. La FAO reconeix que amb agricultura ecològica no hi hauria fam al món, ni contaminació del medi ambient. Els pagesos químics que han fet marxa enrera saben que és possible deixar de contaminar. I, per contra, ni a Catalunya, ni a Espanya no hi ha cap càtedra sobre Agricultura Ecològica. Això és una vergonya molt gran.

Algun país com a model?
A França hi ha tots aquests grups que defensen l’anomenada agricultura-fermier, on el pages transforma les seves granges en obrador. Però, sobre tot, reclamem lleis que amparin una agricultura arrelada, que desemvolupi l’artesania alimentària, perquè la gent que s’hi dedica pugui vendre productes per a complementar ingressos, com formatges, per exemple. Per això reivindiquem una llei que potencii aquesta petita iniciativa en front de la norma sanitària europea, que al final només defensa la indústria. Si a França, Alemanya, i a diverses regions d’Italia i Grècia existeix, perquè aquí no?

Algun partit que sintonitzi amb el que demanen?
Iniciativa per Catalunya. I Esquerra Republicana, en part. Però estan lligats pels acords de Govern i no poden portar endavant una protecció integral del medi ambient, perquè no controlen la cartera d’Agricultura, que és la que està amparant, des de l’època de CiU, els cultius industrials. Així les coses, el territori està abonat pels transgènics i el panís autòcton ha desaparegut. Per a nosaltres és un delicte que desapareguin espècies i semilles pròpies. Però com que no està tipificat com a tal, perquè son plantes, no es jutja. Per això estem treballant perquè es protegeixin jurídicament les varietats autòctones.

Vostè està cultivant stevia, planta amb múltiples propietats…
En efecte, és una una planta bona per la hipertensió i la diabetes. El cuiner Quique Dacosta experimenta amb ella als seus plats. Hi ha moltes plantes beneficioses per l’organisme arreu del planeta, i que la farmaindústria criminalitza. Amb la mateixa llei de l’etiquetatge, feta a nivell d’Estat, que impedeix a qualsevol pagès etiquetar lliurement qualsevol producte que sigui realment natural. En canvi, Danone sí que pot posar que un producte seu “va bé pel colesterol”. La Generalitat hauria de plantar cara a aquesta llei. La gent ha de conèixer, ha de poder tractar-se amb plantes que els poden ser beneficioses, però si no podem etiquetar això queda tallat de socarrel.

 

Dilluns, 09 de Juliol de 2007