- Un punto de encuentro para las alternativas sociales

París, la Guerra Imperial y el Folleto Junius

Marcos G. Sedano, Andrés Piqueras

18 noviembre, 201519 febrero, 2020Rosa Luxemburgo 5 minutos de lectura

Los atentados de París, Ankara, Beirut…tienen el mismo perfil: la guerra discrecional, psicológica, indefinida, dentro de un conflicto global entre grandes poderes, grandes corporaciones financiero-económicas, que arrastran detrás también a diferentes facciones de los Estados más poderosos del planeta, en una cruenta batalla que tiene un frente externo global y otro interno, en una recomposición del poder de las élites y acopio de posiciones de fuerza de cara al nuevo capitalismo salvaje que viene o incluso del post-capitalismo (que ellas quieren también salvaje) ya en curso. Ellas se dan tortas en nuestros cuerpos destrozados, a través de las matanzas de miles y miles de seres humanos en todo el mundo.

La izquierda a debate

Misèria de l’esquerra

Joan Tafalla

13 noviembre, 201515 febrero, 2020 5 minutos de lectura

En quatre anys hem passat de la rebel·lió imprevisible del 15 de maig del 2011 a la reconstrucció i reforçament del propi sistema. D’unes condicions òptimes de creixement de consciència social on es qüestionava els fonaments del sistema que a l’aparició d’organitzacions polítiques, que més que trencar amb el bipartidisme, el substitueix i el reforça. Mateixos productes amb un envàs renovat.

Proletariado-demos-multidud

“Las que limpian los hoteles” o la necessitat d’una nova política de classe

Ernest Cañada

12 noviembre, 201519 febrero, 2020Ernest Cañada, Las que limpian los hoteles, reseñas 6 minutos de lectura

Amb la publicació del seu llibre Ernest Cañada posa una primera pedra en un camí de dignitat d’orgull de classe. Donar visibilitzar aquestes històries ocultes de la precarietat laboral una acció d’importants efectes polítics

La izquierda a debate

Unitat Popular: El nou “mantra” de les esquerres i un nou (vell) error

David M.

4 noviembre, 201515 febrero, 2020 7 minutos de lectura

Cal construir moltes més trinxeres, fortificacions, búnquers i vertebrar un veritable exèrcit social per la lluita de posicions gramsciana en la que estem immersos. Siguem seriosos i admetem que no hi ha possibilitat –actualment- de guanyar ni molt menys de transformar la realitat, amb Unitat Popular o sense. Avui, demà i per molts dies més, els comunistes hem de fer un treball de formigueta, vertebrant, reconstruint, construint, organitzant, formant, analitzant, discutint, orientant i lluitant. No hi ha dreceres.

Memoria histórica

Sin memoria de la injusticia, no hay justicia

Miguel Angel Doménech

20 octubre, 201515 febrero, 2020 4 minutos de lectura

Esta perspectiva es la piedra de toque de una actitud verdaderamente categórica y desinteresada del principio de universalización de la moral: La reparación debida a los injustamente vencidos del pasado y la igualdad con ellos porque es la actitud por la que en nada recibimos retribución ni premio alguno. El imperativo categórico viene a imponer también la capacidad de reconocer la humanidad por doquier.

Economía

La innovació originària (en colors)

Pau Llonch

13 octubre, 201515 febrero, 2020 4 minutos de lectura

Veient i patint el primer programa d’Economia en colors, programat a la televisió pública que paguem entre tots, no trobo punt de partida més encertat que aquest per assenyalar l’estafa ideològica que suposa aquesta revisitació cool neoliberal del mite de l’acumulació originària: diguem-li -proposo- la innovació originària. En colors. La punyetera farsa onanista dels dos joves genis en un garatge, de la gran idea original per explicar l’èxit de monstres multinacionals com IKEA, Zara, Apple, Starbucks, i McDonald’s. Ni rastre de l’únic i veritable origen del benefici: el treball assalariat.

Guerra civil española Historia

Emma Goldman i la guerra d’Espanya

María Cruz Santos Santos

2 octubre, 201519 febrero, 2020Emma Goldman 14 minutos de lectura

El contingut d’aquest article es basa en la correspondència d’Emma Goldman, prestigiosa militant anarquista de la primera meitat del S.XX . Explica la vinculació que va tenir amb l’anarquisme espanyol i la seva participació en suport de la causa republicana, especialment l’activitat desenvolupada a Anglaterra. Ens permet apropar-nos a la seva visió de l’evolució de la guerra i de l’actuació política de la CNT.

Democracia-República

De nou, la política com l’opi del poble?

Joan Tafalla

26 septiembre, 201515 febrero, 2020 5 minutos de lectura

Revolucionar un país, transformar un Estat, demana revertir el seu nucli: canviar-nos a nosaltres mateixos i tornar-nos aptes per disposar del control veritable del nostre dia a dia, fent més petita la distància entre dirigents i dirigits. Un fet antropològic d’aquesta magnitud demana anys, potser dècades. I fa por, perquè no existeix res, fora de nosaltres, que ens ofereixi la promesa d’una solució. Però és la única manera de que la política no es converteixi en opi, en una droga de benestar que ens allunyi de les nostres preocupacions, sinó en un instrument que ens impulsi a crear col·lectivament, a partir d’elles, un ordre nou.

Europa La izquierda a debate

Tsipras: la normalización

Manolo Monereo

22 septiembre, 201515 febrero, 2020 5 minutos de lectura

Los que están de vuelta sin haber ido a parte alguna empiezan a defender aquello de que al final nada pasará y que los que mandan lo seguirán haciendo sin grandes complicaciones. La vida es lucha y lo de Grecia nos dice que nuestras clases dirigentes tienen mucho poder… Cambiar la sociedad en un sentido democrático e igualitario nunca fue fácil. Algunos venimos de una tradición que partía de una afirmación audaz: conocer el mundo para transformarlo. Ese mundo, la realidad, era contradictoria, contenía pliegues diversos y muchas veces antagónicos. La “realidad de lo real” no es única y apunta a varias direcciones posibles. Hay realistas irreales, por así decirlo, y realistas reales. Bertolt Brecht, en el Me-ti, llamó a estos últimos dialécticos. Una cosa es segura: la normalidad de nuestros “realistas” nos mata.