La necessitat genera l’organització
Per a crear el poder popular el que cal és caminar des de tots els àmbits i des d’a baix. I això és en el que estem, més ben fet o més malament però aprenent.
Certament no iniciarem del no-res un moviment popular. El moviment popular creix ell per si sol des del treball de base on es pateixen les contradiccions del sistema i on es cou la lluita de classes.
Ni partits, ni fronts cívics, ni processos constituents, ni esquerres unides, ni cups aixecaran la bandera del poder popular. Cap organització liderarà per si mateixa l’alternativa al sistema capitalista. És ben segur que totes aquestes iniciatives fan un paper necessari i som peces del trencaclosques i van fent la seva feina, i si ho fem des de la humilitat i la sinceritat de no tenir formules màgiques, tindrem molta feina avançada.
Però el Poder Popular es va gestant lentament, sectorialment amb l’organització immediata i conseqüència dels problemes concrets, això són els Moviments Socials, tenen el seu ritme, el seu temps, com les hortalisses i fruits creixen en l’hort respectant els seus temps de creixement i maduració… Això sí, cal estar en l’hort i cuidar-ho, moure la terra, abonar-la, netejar les fulles d’insectes perjudicials, etc… però no ens obstinem a accelerar el creixement, la nostra feina és que creixi bé, i per a això cal estar en l’hort no mirar-ho des de la finestra donant indicacions.
La necessitat genera l’organització primària, la seva maduració genera consciència i aquesta consciència genera la necessitat de la unió d’aquests moviments socials nascuts del problema concret, així es va teixint el moviment popular, el poder popular. Però estant, no mirant, però estant com a afectat no desvirtuant-ho.
Tots tenim un paper, totes les iniciatives polítiques transformadores nascudes en el bressol del 15-m són necessàries doncs arriben i sumen a parts i sectors diferents de la societat .
Però cal resoldre un problema seriós: trencar la línia divisòria entre les propostes polítiques transformadores revolucionàries i els moviments socials que hauran d’anar teixint la consciència política, perquè si bé és cert que és necessària una alternativa política madura que uneixi al 90% perquè iniciï un Procés Constituent, abans és necessari respectar el desenvolupament i creixement de la consciència sociopolítica en els moviments socials en el seu paper de Procés Destituent. Sense Procés Destituent no hi ha Procés Constituent, són dues etapes del mateix procés .
Trenquem el tabú i l’esquema equivocat d’aquest abisme que els separa i que ens impedeix avançar i tracem el fil conductor que uneix les dues etapes que una nodreix a una altra i es retroalimenten.
13 d’octubre de 2013
