Dues tasques urgents de l’esquerra pel 2014

Joan Tafalla

Les dues tasques urgents i fonamentals que se’ns presenten aquest 2014 són l’organització dels aturats i precaris, i la construcció de la Unitat Popular. Sense tenir en compte aquests dos objectius, els altres dos que avui estan a la agenda política oficial Dret a decidir i Procés sobiranista, són paper mullat o en el millor dels casos no són els objectius de les classes populars perquè en el cas hipotètic, improbable, que es complissin no resoldrien els problemes reals del poble.

Durant aquest any 2013, l’esquerra ha quedat presa en la teranyina de la Qüestió Nacional, avançant tímidament en la organització i conscienciació de les classes populars en el seu paper imprescindible d’actuar i liderar les alternatives. Sense avançar en aquests aspectes, no només la nostre influència és nul.la sinó que co.laborem amb els objectius del poder establert. La destrucció dels drets socials, laborals i la recapitalització i reconstitució del sistema no s’aturen. Mentre, aparentment, avança el procés sobiranista, retrocedim en tots els terrenys, mentre estem immersos en el debat sobiranista, CiU i PP, paral.lelament, van legislant i ‘des-legislant’ contundentment a favor de la banca i dels poders financers i en contra del poble, que és realment el paper que els toca fer.

Durant aquest any 2013 hem avançat una mica en la reflexió i teorització del nostre paper . Però només això és molt poc, cal urgentment treballar per organitzar a la societat com a poder popular, tant perquè la necessitat ens ho demana com perquè en la praxis trobarem les respostes que no trobem fins ara i ens paralitza.

Aquest any 2013 han aparegut elements positius.
El projecte del Procés Constituent amb dues interessants línies de treball, per una banda l’intent d’aglutinar a ciutadans en un projecte de ruptura democràtica d’esquerres convidant a les Cup , a ICV i a EUiA mitjançant l’elaboració d’una candidatura pel 2016 que iniciï una segona transició. I per altra banda influir en el procés sobiranista per a trencar o compensar l’hegemonia conservadora que queda reflectida en el missatge transversal oficial del procés sobiranista, absent de crítiques a les polítiques econòmiques i absent de propostes transformadores.
La reflexió interna en torn a com i a on cal fer política que en els últims mesos està sorgint a EUiA, la continuïtat i constància en les Cup en el seu compromís d’esquerres. I el sector social, fins ara passiu, al que està arribant el Procésconstituent, són elements importants. Com també ho són que els entorns , més o menys activistes, d’aquestes organitzacions prenguin consciencia que la política passa per el treball de base en els moviments socials.

Però les dues tasques realment importants són aquestes dues. L’organització dels aturats i precaris, com a col.lectiu de iguals  on tota la classe treballadora es troba identificada, com a element de base de recuperació del moviment obrer, potser el pilar més important de les lluites socials i sens dubte la premissa bàsica per aglutinar realment a les classes populars.
I com a conseqüència de l’anterior, l’altre tasca és la construcció real d’una Unitat Popular, que lluny dels esquemes teòrics, sorgeixi de la unió de les persones i ciutadans dels barris i pobles organitzats en assemblees populars amb la convicció de fer política primària en funció de la necessitat, on el component són els ciutadans i no les sigles, on la dinàmica de treball és la intervenció política i no l’elaboració de candidatures.

Aquest 2014 l’Esquerra tenim dues feines molt importants. Esperem que les dificultats i la dedicació que comporten no facin que les confonguem per ‘comoditat política’ amb unes altres dues , també importants, però sobre tot per a la dreta.

26/12/2013

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *