Conversación con el profesor Pierre Serna en el Instituto de Historia de la Revolución Francesa (IHRF) de la Sorbonne. La Revolución ha sido siempre objeto de controversia en Francia (y no solo), con olas académicas “reaccionarias” y “progresistas”. Cada generación defiende y renueva su idea de la Revolución.
Read more
De petites ens ho van ensenyar, ens van dir: nenes, noies, quan comenceu a ser dones, vestiu-vos com cal, tapeu-vos els cossos perquè en ells hi ha la temptació, la vergonya, el dimoni. El nostre desig d’homes és impetuós, irrefrenable i no el podem controlar, és més fàcil que sigueu les dones les que us dissimuleu sota les teles per no provocar-lo. A la zona d’on jo vinc, al nord del sud i a l’est de l’oest, ens manaven de cobrir-nos els caps un cop casades, per disting ir-nos de les solteres, perquè res no era més deshonrós que assetjar la dona d’altri.
Read more
Ayer una persona, parce que un terrorista, trató de entrar a la embajada de Ecuador en Londres, donde está asilado Julian Assange el titular de WikiLeaks, y él acusa del intento de asesinato a un agente de (Hillary) Clinton. Dice que lo quiere eliminar porque tiene más documentación para revelar sobre las mentiras y falsificaciones de Hillary en el período de cuando era Canciller.
Read more
Entre 1972 i 1976 –any de la seva legalització— vaig treballar a la redacció de l’òrgan central del PSUC, que va passar a fer-se a Catalunya i ja no a França. En Gregorio López Raimundo, ja repatriat clandestí, actuava com a director. Jo feia de cap de redacció. La impremta estava al darrere d’una fàbrica d’una localitat del Vallès que jo no vaig conèixer ni visitar mai: no puc assegurar quina localitat era. Tots nosaltres teníem prohibicions molt estrictes pel que fa a la nostra activitat política i social: no podíem anar a reunions ni manifestacions per no posar-nos en perill ni posar en perill l’aparell. Jo era “legal”: vivia amb el meu nom real; però no tots els altres ho eren. Alguns havien vingut clandestinament de l’exili i vivien amb papers i identitats falses.
Read more
Aquest mes de juliol es compleix el 80 aniversari del naixement del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Es tracta, doncs, d’una bona oportunitat per recordar una de les experiències polítiques més significatives que va produir l’esquerra catalana al segle XX. I de fer-ho partint de dos conceptes que, al meu entendre, en van caracteritzar la trajectòria històrica: l’emergència i l’eficàcia.
Read more
El drama dels europeistes de progrés avui no és únicament la inviabilitat de plantejar alternatives fora de la presó auto-imposada de la unió monetària… Al cap i a la fi, es d’obligat respectar la llibertat religiosa també en aquest sentit… Sinó que la retòrica del “més Europa” hagi portat als progressistes catalans a no ser ni políticament demòcrates ni econòmicament keynesians, sinó simplement neoliberals.
Read more
En un país donde hay una mayoría social de izquierdas, la división de las clases populares por la cuestión nacional impide que se convierta en mayoría política, lo que deja el poder en manos de un partido que ha sido cuarto en número de votos
Read more
La red de alta velocidad española es la segunda mayor del mundo detrás de la china, aunque con menos viajeros que otros países. La corrupción en la inversión de 50.000 millones llega a los recientes casos del AVE a Barcelona y la quiebra de Abengoa
Read more
Hay un sector “impaciente” en la vanguardia política de izquierdas, que confunde la crisis de legitimidad y la subsiguiente recomposición del Régimen del 78 con un fenómeno muy distinto: la crisis revolucionaria. El error no es nuevo.
Read more
La emancipación no tiene la dinámica de un día de voto ni la rapidez de un mensaje web, ni se hace en un colegio electoral ni ante un ordenador. Ni siquiera desde un parlamento o un ministerio. No la hacen otros por mucho que ganen sondeos y elecciones.
Read more