La izquierda a debate

La derecha europea está usando las agresiones sexuales a mujeres en Alemania para que parezca inevitable y urgente una política antiinmigración. Realmente a la derecha y al machismo le importan tanto las agresiones machistas como de costumbre, es decir, nada.

El feminismo lleva décadas denunciando la cultura de la violación, venga de quien venga: no denuncia la religión o la nacionalidad del agresor, sino al sistema patriarcal en sí que hace que el hombre, sea sirio o murciano, se crea poseedor del cuerpo femenino.

Els patètics imitadors de Condorcet, obliden que les assemblees no són com les boles de la loteria dins del bombo o com les monedes llençades a l’aire. Les assemblees estan composades per persones que al propi temps formen part d’una assemblea local que ha debatut el problema sobre el qual s’ha de pronunciar. Persones que deliberen, que tenen experiències socials i polítiques, que pensen les coses en virtut d’una tradició política, dels encerts i dels erros de la seva pràctica social o política. Persones que tenen un entorn familiar, social o de treball que els pressiona, que els condiciona. Persones en fi, intel·ligents o sigui amb capacitat de pensar i d’actuar, amb capacitat de decidir amb el seu vot.

La trágica derrota de la izquierda griega abre un período de necesaria autocrítica, reflexión y experimentación de nuevas formas de frentes políticos, de organización y coordinación, junto con todo el esfuerzo necesario para reconstruir la resistencia a la nueva ola de reformas neoliberales, lucha contra la desesperación y resignación colectiva y devolver la confianza en la capacidad de cambiar las cosas.

En quatre anys hem passat de la rebel·lió imprevisible del 15 de maig del 2011 a la reconstrucció i reforçament del propi sistema. D’unes condicions òptimes de creixement de consciència social on es qüestionava els fonaments del sistema que a l’aparició d’organitzacions polítiques, que més que trencar amb el bipartidisme, el substitueix i el reforça. Mateixos productes amb un envàs renovat.

Cal construir moltes més trinxeres, fortificacions, búnquers i vertebrar un veritable exèrcit social per la lluita de posicions gramsciana en la que estem immersos. Siguem seriosos i admetem que no hi ha possibilitat –actualment- de guanyar ni molt menys de transformar la realitat, amb Unitat Popular o sense. Avui, demà i per molts dies més, els comunistes hem de fer un treball de formigueta, vertebrant, reconstruint, construint, organitzant, formant, analitzant, discutint, orientant i lluitant. No hi ha dreceres.