Un punto de encuentro para las alternativas sociales

Els empresaris catalans en els segles XIX i XX. Actituds i aspectes organitzatius

Soledad Bengoechea

Una bona part de la patronal catalana enrolada en associacions va confiar i demanà suport a l’exèrcit com a instrument per a imposar l’ordre social amenaçat per un bel·ligerant moviment obrer. Un ordre social que suposadament no era suficientment controlat per uns governs que temien emprar una repressió massa forta. En diferents moments àlgids de conflictivitat social, la patronal es trobà situada entre Governació Civil i Capitania, entre el poder civil i el militar. Es va situar al costat del govern quan a través d’un governador de línia “dura” aquest li garantia l’ordre social, però no dubtà en enfrontar-se’l obertament i reclamar ajut als militars quan els estaments civils no garantien la pau social. Igualment es pot dir respecte a la catalanitat de la burgesia, tradicionalment condicionada als seus interessos de classe.

Read more

Horacio Tarcus: “Marx se mantiene a distancia de los fracasos del siglo XX”

Horacio Bilbao

 

Un enviado de Marx a Buenos Aires, las cartas que un alemán afincado en San Luis cruzaba con Engels y Kautsky, la primera traducción de El Capital de J. B. Justo, José Ingenieros, Alfredo Palacios, son algunos de los personajes que animan “Marx en la Argentina, sus primeros lectores obreros, intelectuales y científicos”, una nueva edición del libro de Tarcus que pronto tendrá su secuela. “Hacen falta malos lectores para contrapesar tanta ortodoxia y tanto canon”, dice el investigador.

Read more

Repressió i corporativisme: Actituds de la patronal catalana davant Madrid (1919-1923)

Soledad Bengoechea

Amb el corporativisme, es pretenia enquadrar i organitzar de manera jeràrquica a la societat sencera per a posar fi a la lluita de classes i a la resistència obrera i augmentar l’eficàcia capitalista, en definitiva, el somni feixista. No es tractava simplement d’enderrocar a la classe obrera sinó de reorganitzar a la societat sobre altres pautes diferents i per la necessitat d’integrar de manera definitiva a la classe obrera, truncant les seves organitzacions independents del poder patronal, com era la CNT.

Read more

Notas de lectura sobre La rébellion française. Mouvements populaires et conscience sociale.1661-1789 (*)

Joan Tafalla

 

Para que haya una revolución no solo es preciso que la rebelión popular se trascienda en cuestionamiento global del poder imperante. Es preciso que las clases dominantes se dividan entre ellas, que el estado entre en crisis global, que los métodos de consenso y de coerción, que los modos de dirección y de dominación políticas hayan devenido inviables. Pero la tormenta perfecta no es el acontecimiento más habitual.

Read more

Entrevista a José Luis Martín Ramos sobre La reraguarda en guerra. Catalunya, 1936-1937

Salvador López Arnal

 

La guerra civil es el gran tema de la historia contemporánea de España. El período de máxima aceleración histórica, que ilumina cien años anteriores y cuyo desenlace condiciona no sé si cien años posteriores

Read more