Amb el Brexit cal fer una elecció fonamental: recuperar la sobirania política i econòmica, o seguir vivint en un règim supranacional regit per institucions amb unes elits que no han estat elegides d’acord a les regles democràtiques i que els ciutadans no podran canviar mai, encara que cometin errors i persisteixen en fer-ho.

Más que una obsesión antimigratoria y xenófoba, o en todo caso junto a ella con fuerza hay un mensaje claro de las zonas reconvertidas industrialmente: no quieren ser como es hoy Asturias y será cada vez más Euskadi.

El reto actual es no ceder soberanía al de alguna manera místico estado de integración económica internacional, sino resistir la corrupción del proceso de toma de decisiones político que actúa mediante la transferencia a tecnocracias y asegurar que los sistemas de voto no sean corrompidos por los lobistas que trabajan en interés de élites específicas del capital”

El trist exemple de Syriza és un avís a navegants: l’anàlisi de les esquerres és esbiaixat i l’evidència empírica ho demostra. Resultarà complicat bastir una alternativa raonable a les polítiques d’austeritat sense dimensionar quina és la situació ni el paper dels nostres països al Projecte Europeu. Tampoc sense alternatives unilaterals preparades per ser executades. Si no es modifica la línia política de submissió a la multilateralitat, es correrà el greu risc d’haver d’entonar, com part de l’esquerra grega, el There Is No Alternative.